Customize Consent Preferences

We use cookies to help you navigate efficiently and perform certain functions. You will find detailed information about all cookies under each consent category below.

The cookies that are categorized as "Necessary" are stored on your browser as they are essential for enabling the basic functionalities of the site. ... 

Always Active

Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.

No cookies to display.

Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.

No cookies to display.

Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.

No cookies to display.

Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.

No cookies to display.

Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.

No cookies to display.

Gestió dels boscos

El bosc que l’Antònia Garriga té darrere del seu mas, a la Vall de Bianya, és un dels quatre on el Consorci Forestal de Catalunya, amb la col·laboració de l’empresa Olot Meats que gestiona l’escorxador d’Olot, hi ha engegat un projecte pioner de gestió forestal. El que es fa és netejar-lo “respectant el paisatge”, per afavorir l’aprofitament d’aigua. L’objectiu és que els arbres amb més potencial no es vegin afectats per d’altres. Amb això s’aconsegueix, alhora, “segrestar carboni” eliminant fusta que després pot acabar destinant-se a una activitat econòmica, com la fabricació de mobles.

En paral·lel, es netegen els camins i el sotabosc per tal que l’aigua que caigui s’aprofiti i acabi arribant a rius i aqüífers i no s’evapori per retornar a l’atmosfera. Aquest procés es coneix tècnicament com producció “d’aigua blava”. Un altre dels objectius és afavorir la biodiversitat de la zona. La forma de fer-ho és a través dels arbres morts, que poden servir als insectes, ocells i altres espècies per establir-se i desenvolupar-se.

Iniciativa privada

La principal característica que fa pioner aquest projecte és el caràcter privat que té. Això fa, alhora, que les empreses de la zona prenguin consciència de la importància de mantenir l’entorn i fer una gestió “responsable” dels boscos davant del canvi climàtic. Pilar Puig és la gerent d’Olot Meats que ha finançat els treballs a 30 hectàrees de bosc a la Vall de Bianya.

“No tenim constància que hi hagi altres empreses que hagin apostat per iniciatives com aquesta. Nosaltres paguem el cent per cent dels treballs i rebem l’assessorament del Consorci. Evidentment, animem d’altres a fer-ho”, ha explicat Puig. Olot Meats ha engegat aquest projecte en paral·lel als consums d’aigua que va destapar NacióGarrotxal’empresa consumeix 500.000 metres cúbics d’aigua anuals per a la seva producció a l’escorxador.

Una de les principals actuacions és la retirada d’arbres sans per garantir la supervivència de la resta. En aquest sentit, el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira, explica que “Catalunya té massa arbres” i que és bo “treure individus”, ja que a més, es pot aprofitar per tirar endavant una activitat econòmica i alhora és un reservori de carboni.

Aquesta actuació, a més, ha de comptar amb el vistiplau de la propietat, i és que cal recordar que la immensa majoria de boscos a la Vall de Bianya són privats. En aquest cas, la propietària de la finca és Antònia Garriga. L’Antònia explica que s’ha sorprès quan ha vist que deixaven alguns arbres morts com a reservori d’animals i insectes: “Jo els deia que per què no s’emportaven els arbres secs i em deien que era perquè allà s’hi amagaven els ocells, els picots i aquestes coses. Nosaltres no hi entenem, però la veritat és que ho han deixat molt bé”.

Font: Nació Digital Garrotxa (18/4/2024)